Els meus pares eren la gent senzilla, humil, sumativa, sana, edificant, entregada, complaent... La mare es va posar una botiga on va acabar venent de tot. Bàsicament, era una terrisseria on venien olles, càntirs, gerres, cassoles, tests..., però va acabar sent un lloc on podies comprar moltes coses: lleixiu, blauet, carbó, lligasses, espardenyes d'espart, calç..., tot això a més de cosir, cosa que mai va deixar de fer fins l'aparició d'una terrible cataracta que la va fastiguejar fins els últims dies. Mentre, el meu pare anava a Buda en bicicleta, a uns 10 kilòmetres, amb vent, pluja o sol, i en arribar... treball de camp o pesquera a jornada completa i, en acabar, sant tornem-hi, 10 kilòmetres més...
Eren la gent la gent senzilla, humil, sumativa, sana, edificant, entregada, complaent... Mai es van queixar de res, ningú els va regalar res. M'hagués agradat ser molt millor en tot, perquè estiguessin encara més orgullosos de mi. Teníem una estima empatada, genial, total...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada