Adéu-siau, expressió de comiat entre llàgrimes i aplaudiments. Passi-ho bé, amb tota cortesia, plena tristesa, immensa decepció... I la caverna mediàtica, beguda, vull dir d'enteniment, l'habitual. Aquest cop, potser més còmica, amb transformacions de la realitat pròpies d'aquell que pren el medicament equivocat, o no fa cas de la recepta bona.
La televisió espanyola feia patxoca, fins i tot divertida, per irreal, amb analítiques unidireccionals: un cop de colze era una abraçada i una falta fora de l'àrea era penal, ningú qüestionava que Ramos acabés el partit... Un pseudograciós, amb trets etílics, proclamava un Bernabeu entregat, picant fins a rebentar les mans, total per deu minuts de glòria... i una eliminació en semis d'Europa. Qui us ha vist i qui us veu! Això sí, ara la Copa del Rei serà el trofeu més valuós: van fer fora al Barça... La lliga ja té amo... i senyor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada