No et vénen ganes...
d'afegir-t'hi al clam de llibertat,
de posar el cavall a galop,
de gronxar-te en la suavitat tranquil•la,
d'accelerar l'esperança del deler,
de complaure't amb l'arribada del seny,
d'enllestir fàcil el fons de la qüestió,
d'impedir que tot se'n vagi en orris?
No et vénen moltes, moltes ganes,
d'afegir-t'hi al clam de llibertat,
de passar a l'acció pedagògica i noble,
justa i necessària, davant la incomprensió,
d'obrir encara més els ulls
per mirar de veure noves formes,
altres maneres de pluralitat i respecte?
No et vénen ganes de cantar fort,
fort i malament i amb poc control,
com quan es fa en l'explosió de joia,
producte de la certificació de que tot...
tot és possible en democràcia?
No et vénen ganes de mostrar-te eixerit,
trempat, feliç com un gínjol,
en veure, cada cop més clar,
a justícia de les nostres aspiracions?
Tot i els entrebancs dels de sempre
s'avança amb pas ferm i convençut...
No et vénen ganes, moltes, moltes ganes,
d'afegir-t'hi al clam de llibertat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada