Ho hauríem de fer

Sempre ens compadim i ens queixem,

i expressem malcontentaments variats,

manifestem sentits pensaments punyents.

Sempre expliquem el paràgraf entenedor,

aquell que ens omple de raons i fa trontollar el dubtós poder.

Sempre explorem en l'explotació d'aquells que ho fan armats

i en nom de suposades lleis... les seves.

Sempre perseverem en demanar claredat

fins que ens volen fer veure inútil

la insistència en la recerca de la racionalitat.

Però ho hauríem de fer més,

allò de contar-ho fàcil i bé com quan era a l'escola

i el somriure agraït dels alumnes em certificava el meu encert.

Tots els qui hem raonat la raó ens hauríem d'apropar a l'entorn...

veïns, amics i coneguts, i fer-los gaudir de la veritat,

sense intencions malignes, i arrencar-los un somriure

com els nens de l'escola que només ho fan des de la comprensió.

Quan la llum arriba al cap, el cor respira justícia

i per cada porus transpira felicitat i convivència

entre la gent de bona i lliure voluntat.