el do de plaure a la gent,
si més no, en un principi intens...
Hi ha persones que després de la conversa
et deixen elevat, amb la moral pels núvols,
t'han escoltat, cosa que poca gent sap fer,
t'han valorat i s'han mostrat sorpresos,
per regalar-te la seva acceptació,
fins i tot et mostren el seu agraïment
reflectit al seu rostre d'autèntica felicitat.
D'altres fan exactament el contrari,
esbrinen l'aparició de qualsevol positivisme,
la més mínima brillantor d'ulls,
un bri d'esperança i bon camí,
un alè d'il·lusió per la vida, per trepitjar, confondre,
recrear-se en el menyspreu i la humiliació...
Estaria bé que ens féssim amics del respecte,
que l'educació no amagui veritats
però que dignifiqui a qui les proclama,
sense estridències, en mesura justa.
Mentre... m'agradaria de tenir la gràcia,
el do de plaure a la gent,
si més no, en un principi intens...
sense fer la guerra al món,
sobretot aquell que deixa en pau la teva llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada