Enfilàvem costa amunt, buscant una altra escola,
com les flors que van sota terra i, segons Tagore,
esclaten i aromatitzen des del silenci, des de l'esforç.
Sembla que no s'arriba al cim, potser no hi ha un amunt, més amunt...
Tot són barreres i males cares i a l'alumnat li manca color
perquè no els deixen veure les llums... ja no ve d'una reforma educativa.
Recentment, escoltava una jove...
havia anat al Marroc, però no havia passat de Tunísia.
Còmic o trist, com vulgueu, hi ha molts casos semblants.
Són víctimes de l'ESO i d'altres incompetents retallades immadures.
Però, malgrat tot, encara exportem algun cervell qualificat,
d'aquells que la incompetència de l'entorn
no ha pogut amagar la brillantor del seu talent.
Enfilàvem costa amunt, buscant una altra escola,
com les flors que van sota terra i, segons Tagore,
esclaten i aromatitzen des del silenci, des de l'esforç.
No cal defallir... hi ha un millor demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada