El comandament de la TV

Un gran invent, còmode, proper, a mà. Tu prems el botó i a la TV surten els nens o les nenes fent detot o res... de bo, i tu manes la burra , del tot, i ets feliç per poder canviar de canal, o de fer callar a qui parla en diferit. Quan un es va fent gran, te n'adones que et cuiden i et cuides, i cerques allò agradable i que sona bé perquè és allò que diuen els teus... i puges el volum i fas la cerveseta i comentes amb la Teresa, que sempre està d'acord, i és un plaer, amb el comandament en pau, la llum adequada, gran sofà...

Però no me'n puc estar de comentar una altra mena de plaer genial: allò de poder silenciar o, més aviat, treure de pantalla a tots aquells que produeixen urticària crònica. Hi ha un bon assortit de penúries i de divertiments com per a recrear-te, i també per esborrar. Potser darrerament augmenta la col•lecció de personatges, més o menys polítics, que són impresentables. El comandament de la TV... un gran invent, una necessitat!