Caciquisme

Buscava al diccionari de l'Enciclopèdia Diccionari de la llengua catalana, evidentment, la paraula"cadència" (distribució i combinació de mots i accents que donen el ritme característic a cada idioma), però abans m'he detingut en una altra on el significat de la qual sempre m'ha produït una gran repulsió. "Caciquisme"... Sovint he fet sortir en les meves converses, sense malícia, al cacic de comunió diària, amo de la fàbrica i del poble, que explota sense cap mirament als treballadors, en sou i horaris, de la forma més miserable i injusta. Llegint al diccionari el significat, sembla un manifest de la nostra situació política actual. Mai ningú ho podria explicar millor allò que jo dic de la democràcia comprada.

Ull! La cosa va així... "Caciquisme: sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és falcejada per la manipulació electoral exercida per persones influents". Perfecte, un retrat gens maco, no? Hem comprat fer allò que volem i, a més, en nom del poble i, aleshores, fem ponts sense riu, aeroports sense avions i museus de ciència de vidre, però sense científics... aquests se'n van a Alemanya, no sigui cas que es quedin i, com pensen, ens diguin el que fa el cas. Bé, i si de passada assetgem Catalunya, que sempre està ben vist per la ignorància supina de la claca malalta, doncs millor que millor.

Tot i que ho tinc ben clar, a cops, encara em pregunto què volen aquesta gent, que ja no truquen de matinada però que ho estan deixant tot assolat, fins i tot els sobres volen cap a nous paradisos fiscals, i la solució és que el diner públic vagi reomplint els bancs. Són com Àtila... per on passen no torna a créixer l'herba, però ells tenen la menjadora plena i la butxaca també, encara que l'armari de la roba sigui a l'estranger de fora. Cacics de comunió diària... feu fàstic!