Reserva de la Biosfera

Sóc fill de Deltebre. La mare era de La Cava i el pare de Jesús i Maria... Terres de l'Ebre, del Baix Ebre, per ser exacte. Terres com moltes, però amb més aigua i més boniques. Doncs bé, la meva Terra (ja era hora) ha estat nomenada Reserva de la Biosfera, amb tot el que representa de manteniment sostenible i segells de qualitat dels seus productes. Un plaer, tota una demostració de seny i bon gust, justícia i encert total. Tot això és, com a mínim, diferent... fins i tot la gent té aquella noblesa pròpia de l'anar de cara, sense la falsa educació que conclou clavant-te la daga per l'esquena.

Per recordar la història, cal recórrer a l'àvia, cavera pura, d'utilitats múltiples, de coneixements totals, d'entrega màxima, humana i científica alhora, a l'abast i servei del món proper. Em parlava del Delta i a mi em sonava a la descripció del paradís, d'un somni proper i real... ja ho he explicat alguna vegada. La senyora que venia angules a deu cèntims la mesura (igual un quilo o més) i després les menjàvem com si fossin fideus, caça abundosa de tota mena d'ocells, mariscada habitual i fàcil de collir, peix de les basses, mescla d'aigües i d'una gran qualitat, productes de l'hort, arròs... Em parlava d'anar a tirar el rall o anar amb el gamber a fer quatre anguiles de pantena de la mar, o d'aquelles que semblaven rovellades, també de gran sabor. Assecaven angules damunt un canyís, xapaven anguiles, feien xapadillos, també de tenca, i els assecaven al sol per fer-los després a la brasa o amb ceba i tomàquet. I era un no parar d'explicacions... sobre serps d'aigua (no verinoses), sangoneres i cutimanyes, bernats pescaires i vols de flamencs, ànecs de collverd i de tota mena, fotges, polles d'aigua d'exquisida carn... I tot això per terra plana i bona gent. Ara, amb una mica més d'accés a la cultura, cerquem la llibertat que mai hem tingut del tot. Som Reserva de la Biosfera, potser un pas definitiu en el nostre reconeixement, segur que sí!