Sant Fernando

Podríem parlar de Ferran I de Castella, Comte de Lara, o de Ferran III de Castella-Lleó, fill d'Alfons I de Castella i de la seva segona muller Berenguera I de Castella. També Ferran I de Catalunya-Aragó (dit d'antequera) o de Ferran II, també deCatalunya-Aragó (dit el Catòlic). Fins i tot de Ferran VI o VII d'Espanya, 1713 o 1784, però... tot això seria ficar-nos en la història que uns i altres ens han venut i que molts no ens empassem gairebé res.

Avui, els meus companys i jo hem fet un altre pas en l'escriptura de la nostra història actual. Fernando celebra el seu sant i ens ha convidat a esmorzar a La Xarxa, al Serrallo, pàtria del "Palamós" i d'altres llops de mar força interessants: uns musclos, una amanideta d'arbequines, tomàquet i ceba, uns tallets de lluç a la planxa, unes postres de bon formatge i un vinet del Priorat (Elios) d'uns deliciosos 14º que, tot i ser negre, lliga perfectament amb la cuina del port. Hem estat bé, cafè i xarrupet inclòs... És un espai on sembla que tothom és bo, simpàtic, correcte, adient. Després hem caminat fins al mirador de la platja del Miracle, xerrant tranquil•lament, arreglant no res però, per part meva, gaudint de l'entranyable bonhomia de dues persones com cal, lliures i amb seny...