Preferències

De tots els equips de la capital d'Espanya, jo sempre he estat de l'Alcorcón, per la gràcia i temple i art amb què es van lluir genial eliminant els blancs de la Copa del Rei. També de l'Atlètic de Madrid que, en moments puntuals com ahir i tot i ser un "pupes" declarat, ha estat capaç d'esmicolar l'única esperança que li queda al Real i, a més, ho va fer com cal, amb la sort del campió, remuntant el resultat i el joc amb tota fe.

Si parlem de fonts, Neptuno millor que  Cibeles... és un esclat més natural, menys prepotent, i tot i que tot és Madrid, ja se sap... alguns són més iguals que altres. I si la xerrada és d'espectacles, em quedo amb els que donen els blancs cada cop que perden. Cristiano semblava un ateu de queixa i puntada de peu al cap i Mourinho, com sempre, a plorar i a esperar a l'àrbitre al vestidor. Afortunadament, aquest cop n'han trobat un com cal i han acabat expulsats. Empentes, cops, amb Pepe de convidat, i tot allò habitual quan no es fa la seva voluntat. Tot un espectacle contemplat des del món, amb un somriure trist. Allò del "señorío" és història, tot i que és recuperable: un altre president i un altre entrebador. De res!