Vagi, primer de tot, el meu respecte a tots els amics madrilenys de cor, tot recordant la poca gràcia que em fa quan el Madrid guanya un títol... però, de vegades, el futbol és just i acaba guanyant aquell que en sap més i el que és més net i regular. Així ha estat, ni lesions ni malalties ni altres imponderables han impedit un final gairebé còmic i feliç: Espanyol i Madrid han empatat i, segurament sense voler-ho cap dels dos, han fet campió al Barça abans d'hora. Després de viure catorze anys d'anar fent figa, he tingut la sort de conèixer l'era Cruyff, Rijkaard, Tito, Roura, Messi..., amb el denominador comú del bon tracte a la pilota, la possessió, el joc d'atac constant i directe, canvi de posicions, extrems, fals davanter..., tot cuinat amb el planter al poder, Masia Messiànica, de Messi únic i total. Bé, toca festa i culerades variades, també una esperança per l'any vinent... triplet: lliga, Champions i independència, com deia per la tele un seguidor de Sport3.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada