Transport amb núvol, seient de plomes,
trobat pel dies abans de l'esperança,
perdent pel dies després dels somnis.
Potser que baixi a poc a poc, sense pressa,
però no per sempre, s'hi està tan bé...
I entre mica i mica del temps a terra,
escriuré una carta amb pausa llarga,
glòria i seny per a les lletres missatgeres.
El fet d'escriure-les comporta un gran espai,
de pensament, de reparar amb tots i tu,
igual que el receptor també gaudeix
de la seva àrea de meditació...
Abans que te'n vagis avisa'm, diu el seny,
no ho facis sense escriure a la prudència,
fes un cant a l'esperança, em diuen,
des del cor del sentit genial.
No me'n puc anar de cap manera
sense parlar de la llibertat dels pobles.
Faré una carta a la justícia
i, encara que sigui crua i directa,
serà entenedora, fins i tot aquí.
I, aleshores, amb grip i raspera
per les veus comprades per la disbauxa,
i amb la raó pel carrer del mig,
tornaré al meu núvol suau,
tot un descans entre somriures nets...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada