Déu nos en guard d'haver-hi d'anar
perquè és el preu,del sobre, el sou o el sobresou.
D'haver de callar i aplaudir perquè t'han comprat l'alè i la dignitat.
De formar part de la seva claca estrident,
a la veu dels seus amos de sempre, mudats i amb gomina aromàtica.
Déu nos en guard del sí senyor i del que vostè mani incondicional.
Del silenci que complau i atorga, de la voluntat minvada i rica,
perquè és trist el preu de la misèria, tot i semblar rica la prosperitat comprada.
Voluntat disminuïda i ansiosa en cèntims i tristesa i desencís.
Quina pena!! ...la manca de llibertat.
Déu nos en guard d'anar obligat a callar i a dir que sí a tot plegat.
Ramat menat per les muntanyes del plaer fals i sec i fosc.
Força sense raó en un cara al sol sense horitzó ni mar ni seny.
Déu ens guardi de viure de genolls, de no ser un home lliure.
Inclinar-se només pel treball honrat, el procedir decent i la cara alta i neta.
Déu nos en guard de no estar preparats per la vinguda de la llum...
Tots sabem que ja és al caure... Amen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada