Assistir a un enterrament sempre és un acte de fe i de sentiments. Si és doble i d'un matrimoni gran és, a més, una posada en escena d'un acte d'amor. En Joan Algueró i la Montserrat Torné, que era germana del pare de la Teresa, han mort el mateix dia, amb unes hores de diferència, i els enterraran a tots dos a la vegada avui a les cinc de la tarda. Tenien més de vuitanta anys, malalts i sense qualitat de vida. La seva filla, Joana, quedarà molt trista però també una mica alliberada de veure tant sofriment i gairebé sense cap possibilitat de millora. Vagi des d'aquí la meva abraçada, sobretot pel seu comportament abnegat de bona filla que, quan ha calgut, ha estat esplèndidament a l'alçada de les circumstàncies.
No he fet bici tot i que, finalment, marxarem després de dinar. No en tenia ganes... tampoc he dormit gaire, només eren les nou. He baixat a esmorzar una mica a un bar nou, per estar sol i meditar, sense diaris ni TV, en totes aquestes coses que també formen part de la vida, dies de tota mena per a tota mena de convivències. Som aus de pas, però no tots vivim el pas de la mateixa manera. Tots busquem finals amb el cap alt i el deure fet i el fer el que cal... quan cal. Ànim Joana... tu ho has fet així!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada