Mandra

Ahir vam fer més de 40 km en bici, avui poc més de la meitat, i és que, de mica en mica, el vent, l'enemic de les bicis i els bessons, ha anat fent acte de presència. El solet no ha faltat a la cita i cada aturada s'ha convertit en una dosi de vitamina D. Tot convidava a la mandra, guarnida de la nostra conversa fàcil sobre els temes d'actualitat vigent: que si els fons de pensió són garantia de no sé què, que si Aznar cavalca de nou i amenaça en tornar, que si s'ha demostrat que no havia begut... Diu que té, per Espanya, una preocupació interior, i la meva admirada Empar Moliner diu que Aznar compara Espanya, l'una gran i lliure, amb una hemorroide, és a dir, una morena per als amics. Bé, només entreteniment, com sempre...

Els meus companys, experts en mars i barques, intentaven de veure si una barca llunyana era d'arrossegament o de la llum, la qual cosa ha comportat una altra aturada prop del port... era de la llum, s'ha vist clar. Ha estat un dia mandrós, però plàcid i agradable, com sempre