Sempre passen coses que has de viure.
De vegades, els gats treuen les ungles
i els cargols les banyes, després de la pluja.
No tan sovint, algú treu el geni
i el sol surt cada dia... i en dissabte.
De vegades, algú somriu i comprèn
i conviu i calla i parla i regala respectes.
Sempre som responsables d'allò,
de tot allò que hem dit o hem callat... massa vegades.
Bocamoll o reservat, potser poc just,
poc oportú, gens coherent, lleuger.
De vegades, amaguem la llàgrima
perquè hem oblidat plorar, som perfectes
i ho volem fer creure, sense aconseguir-ho.
Alcem el cap i traiem el pit, tot alhora,
sense veure el terra de cada dia, la pols,
i ensopeguem en l'entrebanc més insignificant.
De vegades, suportes la resposta inesperada
i sembla que respongui a un altre, no a tu,
t'han tret de polleguera, ho han aconseguit.
Quants cops no penses que cal despertar a la bèstia o al geni
dels seus habitacles del cap i del cor i posar-los en solfa!
De vegades, els gats treuen les ungles
i els caragols les banyes, després de la pluja.
No tan sovint traiem el geni,
aquell que dorm al fons de l'ànima.
De vegades, passen coses que hem de viure bé
i d'altres que sofrim amb paciència... i de la bona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada