Lloc altament estimat pels Germans. Per a molts, principi i final de la seva vida dedicada totalment a la formació integral dels nens. Terres per on jugaven i es formaven de petits, entre tarongers i hortalisses, classes i capella, camps d'esport i esbarjo. Serien Germans de les Escoles Cristianes que, tot i la inqüestionable condició humana, semblen baixats del cel del bé per ésser exemple d'una forma de viure, amb sentit, amb valors i amb fe. La casa Sant Josep, impressionant per la seva bellesa i història, és, ara, infermeria i residència de l'edat, meravellosament madura, dels Germans de La Salle jubilats.
Acompanyat pel Germà Lluís, una de les persones més entranyables que he tingut la sort de conèixer, hem vist la plantació de les 16.300 oliveres que, tot i tenir menys d'un any, ja fan flor i volen fer olives... i moltes! Poders temporals de La Salle, comento amb sana broma als Germans amics... Hem passejat la finca i les estances, com ens passejàvem pel pati de l'escola. Hem dinat amb els Germans: Pasqual, que és el director a més d'un sant baró; José Luís, tot simpatia i estimació, que encara reparteix ara a tots els seus propers; Grau, que va ser un dels directors que vaig tenir a Reus i el vaig tenir molt prop en uns moments delicats de la nostra vida; Vilarassa, coordinador de gran bonhomia; Ruiz, un gran conductor de joves, fent palesa sempre una fàcil i sana comunicació; Sanz, que s'està recuperant molt bé d'un greu accident; Jordi, tot un caràcter ell, ara un pèl més planer... i Jesús, exdirector de Tarragona, de gran vàlua i humilitat. Un gran dia! Gràcies a tots, un plaer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada