Orquídies, geranis i lliris

Ja sabeu que jo tenia una terrassa amb geranis. Ara és sala de maquinetes variades per on reina la Teresa... i jo poquet, però matxuco el Facebook i faig sudokus, també escacs, i tot a la tauleta, que resisteix impàvida les escomeses. Però, a cops, la vida és justa i com l'arpa de Béquer, Gustavo Adolfo, en un racó de l'estança, però amb llum, tinc la reserva espiritual, allí, solemne, a la part corba de línia mixta, a mode d'hivernacle, saló de luxe... Damunt d'una taula allargada i ferma, conviuen els geranis de colors brillants i una flor de Nadal envellint amb dignitat. També una orquídia, regal del Pere i la Mar, de color groc, vull dir les flors, puntejades de grana com a detall artístic... aquesta ens arriba al cor i molt directa perquè ve de qui ve i a més tenen gust. La Mar de Tarragona ens ha regalat una torreta amb lliris a punt de florir i, quan aquests facin història, a sota, unes plantes de reserva i substitució... també ve de qui ve, tot un plaer. Una altra orquídia, regal de Marcel•la, que en el seu temps va florir quantitat i va quedar reduïda a una branqueta, sola, trista, ridícula, a punt de fer-ho desaparèixer, tot plegat. Però... oh, miracle! Un ull que surt i ramifica i es fa gran i llustrós, i per l'esquerra un altre, també elegant, majestuós, cofoi. Bocabadats, la Teresa i jo, hem comptat dinou capolls que seran flor, són flor, com un vellut carnós, preciós. També ve de qui ve, bona arribada. Flors... míssils de cor a cor!