Després de la pluja ha sortit el sol, una enlluernada amb núvols residuals... ha sortit la vida per boscos i platges, per la immensitat tarragonina tothom cavalca i fa vida. Hem anat a la Xarxa, bar d'amics, pàtria i essència del Serrallo,on tot i ser peix i bé, reina el Priorat i el Ribera del Duero, fins i tot algun Rioja just... res a veure amb els vins d'aquí.
I el típic pescador que parla del dia a dia, de la sort i el carburant,i els personatges típics i entranyables... El "Palamós", de mil històries de pesques i famílies, sempre present, amb barba de mil dies i novia, de tapa i canya, de rialla i vida. El romanès, a qui es rifen per les seves habilitats,tot i les "turques" de plena simpatia i millor gràcia. I a dos quarts de set, poc més, després de la subhasta al pòsit, ells llops de mar en espectacle, de dites i parles i queixes i glòries... La Xarxa, he anat a la Xarxa, cor del Serrallo, història , vida i miracles.
I, en tornar a casa, ferm, després de caminada, tapa de vi negre i formatge curat, tot simpatia i seny, he fet el dinar... bajoques i ous durs, poca broma, gràcia i temple, tot al punt, i a l'hora i a la taula, parada per l'ocasió, amb les postres de làctics zero, com la Coca-Cola, i l'aigua de la Teresa, bona i natural. Després, migdiada, només jo, clar... la Teresa és encara petita, una petita criatura angelical, que treballa i ens dóna llum a l'entorn... Ja deia jo que hi veig tan clar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada