dijous, 4 d’abril del 2013

I en tancar-los, els ulls...


És quan veig més clar, sóc qui mana,
qui mou els fils, el director de tot plegat,
qui remena les cireres amb precisió.
M'agrada que les coses acabin bé,
tot i ser una víctima de la mala educació,
d'allò dels bons i els dolent, en mi o contra mi,
blanc o negre, dreta o esquerra,
Barça o Madrid, americans o russos, 
els rojos o els altres...
Vull viure sempre allò de bo
que tots tenim en alguna part del cor.
Ja sabeu que m'agraden els pobles petits
i la gent humil, i la que pensa,
la que ho fa també amb la resta,
que no ha perdut l'esperança. 
A cops sóc un somiador frustrat
i em desperto abans de concloure bé,
d'altres obro els ulls i corro...
per veure si és veritat allò, tot allò,
que he dissenyat amb tant d'encert.
És curiós, força interessant,
però darrerament sempre em desperto
amb un somriure, gens suat, relaxat.
Potser em fa feliç que a la nit,
amb els ulls tancats, quan hi veig més clar,
sembla que faci allò que mai he fet prou bé
quan he estat despert i d'ulls oberts...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada