Embriac, embravit, però conscient,
és un vol per la Natura
que es resisteix a ser colonitzada.
Encara hi ha llocs per on no he passat,
no han passat, només les herbes,
plantes de penya-segat,
pur mecanisme de defensa.
Aigua, les ones s'han menjat la platja,
el Miracle sembla un miratge natural.
Les palaies viuen prop de la sorra,
ara l'home contempla extasiat l'absència humana,
només vaixells amb la proa a l'est i el cul a ponent.
Una bassa d'oli, ahir amb roses blanques,
demà marejol, gent a l'aigua, contaminació.
Uns esquirols pel pinar de costa,
un conill prop de la sorra, reneix la vida,
és primavera i, en obrir els ulls,
veus la meravella de tot plegat,
d'allò que encara no hem destruït del tot...
Els geranis continuen actius, ara més...
l'orquídia ha fet noves branques
i una mena de capolls gairebé a punt d'esclatar.
No ho toquem, només mirem agraïts,
també el bosc, el riu, el mar.
I, en obrir els ulls, més oberts que mai,
joia plena en veure que el sol surt... per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada