He vist

He vist que passen els dies, també els tristos,

aquells que no s'obliden, i duren,

punxant la part del cor on són eterns...

He vist que hi ha finestres i, a cops,

alguna s'obre i entra l'esperança...

La bici, la dutxa, la Teresa... dinem a Ca l'Amadeu,

l'aire més fresc, de la millor finestra, genial.

El Pere, la Mar, Sant Jordi, més aire...

per als que som aquí, romanem,

obligats a viure entre circumstàncies variades

i exemples com per aprendre...

sempre es pot ser menys pitjor.

Més ventilació, avui d'aire fresc.

Són les festes de la Salle - Reus,

m'ha trucat el Jordi Bofarull

per si em faria il•lusió de treure el nas.

Com no... l'escola, els companys, els nens,

el til•ler, l'arbre de l'amor, el pati,

la classe de quart, les meves nenes...

Bé, per què cal contar res més?

Ha estat la meva vida, 41 anys.

Serà un plaer veure'ls a tots,

amb la gràcia i la traça que fan les coses.

Gràcies per pensar amb mi, jo mai us oblido...

Sort que hi ha finestres!