Sempre torna

Per Sant Jordi, sempre torna l'amor,

cap al seu hàbitat de rosa i llibre.

Torna a haver-hi desfilada d'ulls encesos,

flors, verds i batecs.

Primavera total, viva i per sempre... 

sempre amb tu, roses sense espines.

Tenies 20 anys, plens de pau, seguretat i seny,

i jo, por i sorpresa per tant premi.

Era, i sempre ha estat així,

la confirmació de tot allò que esperes amb deler,

després d'haver sembrat... no sé què,

potser somiat... de dia, d'hora...

Sempre torna perquè, aquest, no marxa,

només reviu constant, perenne,

sense cessació, ni interrupció, perpetu.

Sempre torna, tot i que diuen que, al final,

l'amor se'n va i ella es queda.

En el meu cas, ella és amor, i es queda...

i, en algun moment de cada dia,

aquells ulls de nena, la del tren,

tots comprensió i poema, serenor,

aquella mirada sempre tendra

que escalfa l'ànima i t'il•lumina el cervell,

es passeja per casa i pels habitatges del meu cap.

Aquella nena, tot prudència i sentit,

és princesa dels Sants Jordi de cada dia...