Esmorzar a La Xarxa

És un lloc del Serrallo on pots menjar uns peixets frescos, del dia, màxim d'ahir, i un vinet negre del Priorat, dels Costers del Segre... Lloc habitual del jove que va a la barca, també del llop de mar que les sap totes, i fins i tot de l'observador de l'entorn que aprèn i gaudeix del vora mar, gent amb faixa i de blau, homes de bé, que surten cada dia amb il•lusió buscant-se la vida, tot i posar-la en risc. Pàtria del que s'ha acostumat... a veure i viure prop de les ones. El romanès de torn que és un manetes, home entranyable que estima tothom, home que t'ho dóna tot, fins i tot allò que no té, o allò que encara no ha perdut... el cor que, tot i la beguda d'alcohol i, a cops, de l'enteniment, és un xec al portador, amb tota garantia i reserva espiritual i humana.

Un home amb barba rissada, ronda els seixanta i va boig per jubilar-se. Els meus companys li gasten bromes. Ell i la seva companya, darrera d'un plat de tripa de bon veure, diuen que ja són prop, fan cara de victòria, la del guerrer que ha conquerit el dret a gaudir... de la Xarxa, a la taula, en pau i bé. Tots coneixen els meus companys, tots els i fan la festa, són bona gent, i jo em sento a gust i sempre observant i aprenent d'un món nou, diferent, però també natural i sensible. Continuarem, si Déu vol, venint a esmorzar... els primers divendres de cada més pot ser una bona data, també algun dia que sigui "Sant Volem" o l'aniversari d'algú o el sant o alguna celebració de record significatiu. Són bons companys, ho passem bé, no fem mal a ningú... Un plaer!!

La gent entra i surt, només homes... em recorda el País Basc on hi ha autèntics cercles tancats, temples, on només el gènere masculí menja i beu i xerra en pau privada. Aquí fa olor de mar i el lloc és a peu de carrer, a vistes, però els parroquians (no "les") entren en grups de treball de les diferents seccions del port, també algun grup de jubilats tot recordant els temps, quan tenien més gana i bevien millor. Esmorzar a la Xarxa, entre amics, és un escampar la vista per espectaculars realitats...