Avui toca riu i bosc

Ruta pels ponts del Francolí i Pont del Diable. Els meus companys parlaven de fer-la grossa i jo els deia, de broma, que em compraria una metralladora per carregar-me tots aquells que fan proposicions que es passen més de tres pobles alhora. Però, després, els he dit que si s'ha d'anar... es va, i gairebé ja estem en marxa per aquelles senderes frondoses, amb olor de fongs i bosc humit. Veurem senyals de pas d'algun porc senglar, potser algun esquirol brincant pel terra o saltant de pi en pi, alguna garsa, coloms de bosc... també, aviat, conills de tota mida, sobretot pels voltants del riu. Romaní florit, ric en quantitat, bellesa i aroma, al mateix temps que una escampada de ginesta pinta de groc algunes zones del camí. Menys abundant, però també, algun brot de frígola em recorda les sopes de la mare, amb un ou escalfat. És temps d'espàrrecs i proliferen els buscadors que deixen marcades les seves petjades pels llocs més intransitables. Els veus amb el seu manollet i les mans plenes de punxades pels esbarzers propers i d'altres plantes punxegudes. L'Antonio, que sempre recorda les dites oportunes, diu que "Los espárragos de abril para mi i los de mayo para el caballo".

Pot ser un dia molt maco, potser veurem l'alzina centenària que fa goig i ombra, gairebé descans obligat per recuperar bessons i contemplar bellesa, ferma, sòlida, madura, però amb tota branca verda i més viva que mai. Prop, a tocar, la Font del Garrot, ara ja seca però amb tots els indicis de la importància estratègica que debia tenir en els seus temps. Després, i per una rampa molt empinada i pedregosa on a cops has d'arrossegar el cul, s'arriba al camí que porta a l'Àngel, que és també parada i, en el meu cas, decepció en veure l'abandonament d'aquesta artística i original proclamació d'art i, possiblement, de fe. D'allí, al Pont del Diable, majestuós que, com més t'apropes i el toques i el passeges per sota i per damunt, te n'adones de l'aportació i saviesa d'aquesta gent romana, de tot el que podien i s'atrevien a fer amb els seus escassos mitjans. Molts cops tornem per Sant Pere i Sant Pau, tot i que hi ha una bona pujada, però sempre que podem ens agrada tornar per llocs diferents dels que hem anat...

Bé, és dimarts, dia de bajoca i ou dur i làctic zero. Hem dinat a gust i bé, tot i que la Teresa té avui el dia bala. A les cinc anirem a comprar. Anit, el Pere i la Mar ens van enviar un missatge dient que es troben bé i que la comunió havia estat molt bé. Ara, el dijous, van cap a Praga, que diuen que és preciosa, i el diumenge agafaran l'avió i... cap a Barcelona manca gent. Déu vulgui que tot els vagi bé i puguin gaudir d'aquestes oportunitats que els dóna la vida. Nosaltres també gaudim de les nostres. Per molts anys i amb salut!!