Passejar amb la Teresa

"Hauria de caminar", diu la Teresa. "Estaria bé", dic jo.

Quan vulguis, quan puguis, perquè la reina treballa.

És mestra, d'aquelles de la tècnica, però també de la vida i la convivència.

Dissabte vam passejar per la platja i, en arribar al Miracle,

vam seure i vam contemplar el mar i els vaixells,

i li vaig mostrar els meus progressos en el llenguatge mariner,

educat pels meus companys, experts en mar i port.

Amb la Teresa tot és més bonic... i el mar també,

que poc li manca per emmarcar felicitats somiades

fent sonar sempre la música adequada.

És, com dic sempre, una immensitat blava de cel i sal i sol...

i amb la Teresa és tot això i més, sobretot pau, sobretot bé.

Ahir vam anar pel tram final del Francolí,

acompanyats pels coloms del port, també per les gavines voladores,

corbs marins i ànecs de riu, mar... petits canyars de vora riu,

habitatges perfectes d'aquests i altres ocells.

Tot és començar, Tarragona és esplèndida, generosa,

mostrant la seva bellesa espectacular,

tot i que el lloc no importa segons amb qui ets.

Passejar amb la Teresa és gaudir de la plenitud...