Espàrrecs i mona

Caminem, avui, tots tres. En Fernando ja està millor de la seva empiocada i ens imposarà la seva marxeta habitual i... cap al Pont del Diable manca gent. Pel camí hem trobat algun espàrrec, més aviat ells, jo només un però era molt maco... total un bon manat, suficient per fer una truita i me'ls han donat a mi, que era el més inexpert i el menys acostumat a menjar-ne. Així que la Teresa farà els honors, possiblement, aquesta nit per sopar.

És dimecres i "la santa" lliura per la tarda. Dinarem a casa, farem una mica de migdiada i anirem a portar la mona a ma fillola. Aquest any és feta de casa: la Teresa, Marcel•la i, fins i tot, la Mar hi han col•laborat. Hem comprat pollets i algunes plomes de colors i ha quedat molt bonica però, sobretot, és boníssima i feta amb la nostra pasta típica, la que feia Teresín, la meva sogra.

No hem d'anar a comprar fins demà, així que serà un dia plàcid i tranquil del mes d'abril. Encara no plou però, a partir de dijous, s'espera una entrada d'aire fred i alguna pluja. Sembla que el cap de setmana es presenta mullat i amb baixada de temperatures. Primavera, espàrrecs, mona, pastissets, casa, Teresa, fill, família, amics, coneguts, terra, territori, sofà, llit, vi, carn, peix, formatge, cafè... una mica de mi per tots, tot de tots... per mi.

És compleixen quaranta anys de la primera trucada amb un telèfon mòbil. Truquem a les persones estimades, encara que només sigui per parlar d'espàrrecs i mones...