Primera edat, darrera edat, edat madura,
de vint anys, quaranta, seixanta... anys.
Diuen que som a l'edat madura
quan la persona ja ha assolit grans experiències,
el seu complet desenvolupament,
i s'acosta a la vellesa definitiva...
Potser he vist un home savi o una dona,
més d'un o d'una que han après a callar,
a escoltar, han après a aprendre...
He comprovat que tenen clar el moment,
que parlen i es fa de dia, s'encén la llum.
Homes plens de raó, com diu Raimon.
Edat madura, on ens abonem a la racionalització.
Homes que els fan callar, sovint, massa vegades.
Persones carregades d'emocions
que veuen més enllà del present daurat,
estudien possibilitats, analitzen conseqüències.
Edat madura, teòricament seny en estat pur,
però també vivències de tota mena
que t'aporten bagatges positius,
o d'altres menys adients...
Jubilats de bon viure que fem tombs per la vida,
amb néts o no, amb fills o tampoc, amb amics i amigues
que busquen l'experiència a fi de bé
i, a cops, ens busquen la pensió a fi de mal,
menys bé, pitjor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada