Sobretot quan diuen que sé conviure,
que tinc la paraula apropiada, a punt,
que omplo d'aprovacions i complaences,
que oxigeno les espontànies relacions naturals.
Un somriure adequat i sincer,
un silenci oportú d'aquell que atorga...
M'encanta quan diuen que faig pinya,
que sóc un dels d'ells, de tots,
aquells que diuen que faig millor el cafè,
tot i estant al bar, xerrant, rient, amb tots,
de ningú, relaxats i en pau.
Sóc feliç cada cop que recordo,
penso o parlo amb algú d'aquells
que dinàvem junts al Col•legi La Salle.
M'entra tendresa de pupil•la suada
quan em diuen que el menjador no és el mateix,
que la meva absència li ha tret el ritme, broma,
Delta, una mica de l'altre paradís.
Els meus companys i companyes
sempre m'agraïen el meu bon humor,
i jo feia, faig, sempre que puc, qualsevol acció
per volatilitzar tots aquells moments no tan dolços,
que també formen part de la vida.
Sempre és més feliç qui fa el regal
i jo voldria ser-ho en escreix,
encara més per repartir cor exultant
i rebre somriures fins d'acceptació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada