dijous, 11 d’abril del 2013

Malament quan no toca

Quan el mar no fa olor de mar
i el riu és de colors amarronats.
Quan el bosc és un abocador
igual que el mar, i el riu... 
i,en molts aspectes, la ciutat.
Quan vas cap al Llorito i et trobes,
en plena Natura, tota la fantasia del porc...
Quan no cal reciclar, ni respectar, res, llocs,
ningú, sobretot a qui veuen al mirall...
M'emociona el mimetisme del gos i l'amo,
especialment quan van igual de nets,
ben ubicats, alimentats i al seu lloc.
Però quan et passeges per les places,
carrers, zones lúdiques, parcs...
a cops, és decepció, ningú t'obliga,
no en tinguis, no embrutis,
no facis d'una sana i edificant relació
tot un procés contaminant i nefast.
S'ha de ser llondro en extensió
per anar contra tot allò que té vida.
Malament quan no toca,
i hi ha coses que no toquen mai,
perquè, en fer-les, el mar no fa olor de mar,
el riu és amarronat, i no de terra,
i el bosc és també un abocador,
i tot plegat... la fantasia del porc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada