Malament quan no toca

Quan el mar no fa olor de mar

i el riu és de colors amarronats.

Quan el bosc és un abocador

igual que el mar, i el riu... 

i,en molts aspectes, la ciutat.

Quan vas cap al Llorito i et trobes,

en plena Natura, tota la fantasia del porc...

Quan no cal reciclar, ni respectar, res, llocs,

ningú, sobretot a qui veuen al mirall...

M'emociona el mimetisme del gos i l'amo,

especialment quan van igual de nets,

ben ubicats, alimentats i al seu lloc.

Però quan et passeges per les places,

carrers, zones lúdiques, parcs...

a cops, és decepció, ningú t'obliga,

no en tinguis, no embrutis,

no facis d'una sana i edificant relació

tot un procés contaminant i nefast.

S'ha de ser llondro en extensió

per anar contra tot allò que té vida.

Malament quan no toca,

i hi ha coses que no toquen mai,

perquè, en fer-les, el mar no fa olor de mar,

el riu és amarronat, i no de terra,

i el bosc és també un abocador,

i tot plegat... la fantasia del porc.