No val tot

L'èxit mai justifica la malifeta,

ni la trampa, ni el frau, ni l'engany.

Al futbol, com a la vida, no tot val.

Guanyar ha de ser sempre el resultat

d'un esforç constant i honrat.

Aleshores, si a més hi ha bona tècnica,

és una meravella i autèntica delícia.

Sovint m'indigna la premsa mesquina

quan valora i alimenta el joc brut,

el perdre el temps mitjançant la lipotímia

al primer contacte insignificant,

quan s'aplaudeix a qui marxa del joc

i se'n va cap a la cantonada per robar minuts.

Pit i collons, proclamen alguns,

però l'entrenador de l'Espanyol, el senyor Aguirre,

diu amb la seva punxant simpatia habitual:

"Esto hay que jugarlo con la cabeza,

aunque también con lo que hay más abajo".

Sí, sí, pit i collons però, sobretot, cap.

No entenc als àrbitres permissius,

d'aquells que, diuen, deixen jugar.

Que deixen jugar... a què?

A reconèixer, a veure qui la té més dura... la cara.

Els bons jugadors acaronen l'esfèrica,

fins i tot amb potent contundència,

mentre, el destraler esfuma l'art

que és el futbol ben jugat.

No, a la vida i al futbol, no val tot... segur!