Avui és la tarda llarga

Avui és la tarda llarga i em ve al cap la llum del mar

i les sorres d'or d'aquí a tocar, i penso, com no, amb Miquel Martí i Pol,

i amb els poetes que troben la paraula, aquella que interpreta la Natura,

aquelles que l'expliquen neta i la posen a l'abast del personal.

Fa goig quan diu el que diu però té més solucions

i parla d'allò que podria dir, però mai amaga veritats,

veu perfecte i ho escriu bé i bonic i clar.

La tarda és llarga, primavera, amb temps punxant l'estiu.

Són immobilitats en plena solitud, i un vola, qual àguila lliure,

entre habitacions, tele i nevera, Pilot per al Parlem de...,

Facebook, fins i tot un solitari, un escacs.

I, en el millor espai de l'ampla tarda, un pensament de sal i sol i gràcia,

família i món, persones sang, persones, pobles que ens aniran coneixent

i, aleshores, els costarà menys estimar-nos.

Sofà i fauna africana, una taronja, aviat Joséphine i, demà...

caminem: Francolí, senderes del Pont del Diable.

La Teresa no trigarà, la tarda millora...