Després de la Pasqua

Tornada a la normalitat del dia a dia. Potser venim d'un descans, d'un soroll, potser d'un silenci, d'on ha brollat un pensament, una reflexió, una idea... Vacances, Setmana Santa. Mort i Vida, pena i campanes, llàgrimes i llorer i rams... confits. Hem fet mones, pastissets, han fet, i ens han mancat qui no hi eren, i hem fet força d'ulls i mans i fets. Hem fet família de trobada ràpida i ens hem mirat la cara i els cabells... i hem vist el pas del temps que potser no veus al teu mirall.

Aquella mà que estreny tendra i ferma, aquella abraçada que et vol sentir,aquella paraula que deia l'àvia, aquella expressió que mai voldries oblidar. Per a mi és una tornada de vacances, sense escola i sense dir res d'allò que deia sempre: necessito un mes de vacances urgent, per manifestar a tothom que ho havia voltat tot i estava extasiat, feliç i necessitat de calma. És ben cert que cada cosa té el seu temps. Tinc molt temps per a altres coses, sense oblidar les anteriors. Tinc tant temps que, fins i tot, puc dirigir la pel·lícula i portar-la per esdeveniments que sempre acaben bé.

Avui m'he trobat amb els companys. Un ha estat empiocat, l'altre ha anat de mare per terres andaluses. Demà serà un altre dia, després de Pasqua, on valorarem com cal qualsevol cosa, llunyana als extremismes, i parlarem en positiu de les nostres terres i costums on, cada cop més, ens adonem que arreu fan i couen faves i, tot i que al mató li diuen "requesón", veneren les mares i tenen alta consideració per la família. Tots som més iguals del que semblem encara que, com sabeu, alguns som més iguals que els altres.

La Teresa ja fa olor de maquinetes, d'aquelles de cable i ratolí. Jo en feia de llapis, guix i pissarra. Els mestres, a cops, fem olor de tigre, d'escola tancada, i olor de nen... Encara m'emociona una mica la cridòria de la propera escola del Serrallo. La meva escola de sempre, La Salle de Reus, és la meva immensitat per on em recreo i gaudeixo d'una bona selecció dels meus millors records. Una bona mona amb pollets ben vius. Cal que neixin flors a cada instant. Cal aprofitar la llum... Ànim sempre!!