Felicitat a can Barça

I a la meva i la de tots els culés. Gran victòria sobre el Mallorca (5-0) amb tres gols de Cesc i dos
d'Alexis. Tot i que no hi era Messi, el partit s'ha resolt sense problemes, davant d'un equip mallorquí que no ha oposat cap resistència. Ha estat força bé perquè tant Cesc com Alexis s'han reivindicat, han jugat molt bé i han recuperat totes les energies positives, bàsiques per poder tenir un rendiment d'acord amb la seva qualitat. També Bartra ha demostrat que ja comença a estar a punt i que té un futur molt prometedor. He vist a Song més prim i més participatiu i integrat.

Bé, el Barça, amb majoria de jugadors formats a la Masia, amb una filosofia pròpia, un joc que ens enamora i, avui, a més, les emocions han pujat de to, s'han encès les llums de tots els bons esperits... El cel ha obert les portes i ens ha retornat a Tito Vilanova, el nostre espectacular entrenador d'aquest equip, fet i format a casa. De la mateixa manera, i per la porta que obre Sant Pere, ha sortit, ferm i segur, humil i agraït, l'Eric Abidal, i la gent, dempeus i amb una alegria immensa, ha corejat el seu nom, tot aplaudint fins l'extenuació. Per anomenar més cireretes, el debut de Gerard Deulofeu que, tot i que no ha estat massa encertat, representa el futur més immediat, com un extrem desequilibrant que marxa bé de la defensa i que, a més, té gol. Destacar, també, la bona forma del lateral extrem Alves, que arriba a aquestes alçades de la temporada en el seu punt més dolç de la competició. També Piqué és a punt...

Si penses en Messi, com el millor indiscutible, en Jordi Alva com una troballa irrepetible, Valdés com el millor porter per al Barça, Villa, el gol en estat pur, Pedro, que ja és a punt i treballa com ningú i molt bé, Iniesta i Xavi, que són la inspiració i la batuta, l'art i el tempo, Busquets, pura intel•ligència per saber estar i fer-ho bé allí on és... Pujol, la força de la sang i Mascherano, semblant però en argentí, no hi seran per al dimecres però amb la resta, avui si, ara si, estic completament esperançat en poder superar als francesos del PSG. Aquest equip m'ha donat tants motius de satisfacció que, durant els cinc últims anys, ha estat una vàlvula d'escapament, un apropament a una filosofia, un joc net, una forma de fer, de parlar, de sentir. Guardiola i Tito, i tots els tècnics de la Masia, han inventat una forma de ser, una forma de gaudir, de respectar. Fins i tot allò tan difícil que és saber guanyar o felicitar al rival quan t'ha guanyat, ha estat assolit amb maduresa per aquest Barça que ha deixat de plorar i de preguntar-se per què... Ara, això, només ho fa l'entrenador dels blancs...