Temps bonics

I entre aquests, un gran dia, avui. El meu fill Pere i la seva companya venien d'Alemanya i Praga, i nosaltres a un quart de dues ja érem a la T1 de l'aeroport de Barcelona. Hem dinat junts, hem respirat millor, hem vist totes les fotos del món i, com sempre, el món ens ensenya les meravelles de la Creació i dels creadors.

Fa goig veure la família Abrines de festa de comunió per terres alemanyes, tots mudats i ben plantats i eixerits, acaronant d'allò més bé a la preciosa criatura, rosseta, d'ulls blaus angelicals, que menjava, per primer, cop el Pa dels Àngels. Bonics els pobles de nova creació, sembla que per allà això de la crisi no els afecta gaire... sempre va bé que algú se'n deslliure i pugui viure bé. Praga sembla el lloc somiat i tothom en parla d'originalitat i bellesa: museus, construccions exòtiques, història pura, esglésies artístiques, tramvies pels carrers de la ciutat, cases ben alineades amb segell senyorial.

A les set ja érem a casa, plena felicitat, començava el Saragossa - Barça. Un passeig, una victòria, ja som a punt. Temps bonics, gran dia d'avui...