Sol i en bici

L'Antonio  ha hagut de fer d'avi i en Fernando continua per ses illes de la calma. Són bona gent, de parla fàcil i una certa cultura de mar i port, de vida construïda en la formació i el treball de cada dia. Però anar sol té el seu encant, augmenta el nivell d'observació, potser la profunditat dels pensaments. Ara miro, ara penso, ara canto, ara... m'acaba d'avançar la Venus del patí lineal, gens musculada, amb cada cosa al seu lloc i, us ho ben asseguro, quin bé de Déu de coses, quins meravellosos llocs... vitals. Uns metres més enllà, les del meu temps, cap enlaire, pas ferm de vell roquer, com dient "Som aquí, resistim, fent durar la bona cara, millorem l'humor". Si fos dona, seria una d'elles, segur. M'he parat en un banquet prop del far gran, he tancat els ulls banyats de sol i he contemplat la desfilada de la meva gent, i he passat de la llàgrima a punt al somriure fi, producte del relax que proporciona la pau interior. He begut una mica de Coca-Cola zero, sol i en bici, en un dia d'estiu... sol i amb tots, per sempre més.