Ja torna a ser dilluns. El temps passa sense pausa, amb més pressa de la que caldria. Comença la setmana amb el dia de calçó vell, com diria l'àvia. Són tres quarts de nou i m'he pres el Danacol, ara toca talladet amb els companys i, després, ruta de platges i a gaudir de la bona hora i el solet. Avui la xerrada pot anar sobre Jordi Évole i el seu programa Salvados amb els seus reportatges sobre l'armament o els medicaments, que són dramàticament divertits... si és que la anormalitat pot ser divertida alguna vegada. A ningú ens fa cap gràcia que als nens amb TDH se'ls hagi de tractar amb pastilles, ni que tot allò relacionat amb el material bèl•lic sigui un negoci més, un intercanvi de concessions sense conseqüències. Sorprèn, en tots dos temes, la manca de respecte a la vida, la frescor, vull dir freda i sense sentit ni sentiment, amb el que es veu i es comercia, fins i tot, la dignitat. Gairebé pagues un preu per totes les coses, i al meu poble diem que "el que no es paga amb dinars, es paga amb dinades". Compro, venc, canvio... fira, a cops tot sembla una burda fira miserable.
Avui ha estat un dia de decisions. Primer, que demà, si es confirma el bon temps, anirem a fer senderisme pel Pont del Diable. Segon, el dimecres tornarem a posar a punt les bicicletes: vent, greixos, rodes... perquè el dia 21 volem participar en la Bicicletada que organitza l'Eroski. Són uns quinze quilòmetres pels llocs on solem anar habitualment i pensem que ho podem fer perfectament. Ves per on nosaltres encara podem decidir algunes coses... Malauradament, no tothom entén que la democràcia està per damunt de la Constitució i encara menys que aquesta s'utilitzi a la carta... però tot això són altres històries en difícils vies de solució. El circuit de la XXIII Bicicletada Popular de Tarragona representa un passeig per la ciutat: des del riu fins a l'Arrabassada, passant per punts tan emblemàtics com la Plaça Imperial Tarraco o el Passeig Rafel de Casanovas. El dia 20, a dos quarts d'una, i des del balcó del Mediterrani o el Passeig Marítim, podem gaudir amb les acrobàcies i l'adrenalina dels avions més atrevits.
Qui tampoc han pogut decidir res han estat Sara Montiel i Margaret Thatcher, que avui han traspassat als 85 i 88 anys, respectivament. També avui fa 40 anys que ens va deixar Pablo Picasso... Decidir, bonica paraula... vol dir portar a una conclusió definitiva una qüestió, una controvèrsia, portar a prendre un determini definitiu. Hi ha més paraules bàsiques... Llibertat, no subjecte al domini d'altres. Esclau, persona sotmesa a un poder tirànic, a la dominació d'algú altre, ja forçadament, per covardia, per servilisme... Voleu dir que ja no som tots prou blancs, grans, i que ningú té dret a exercir la nostra llibertat??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada