En tornar a veure el bosc, he vist com els ulls se m'enriolaven
en veure colors en base verda, olor intens, aroma suau, perfum...
En tornar a veure el bosc, s'obren tots els esperits i la pell s'apora
mentre els ocells fan nius, i hi posen palla i ponen
i faran música del silenci, fauna i flora, ritme i harmonia.
En tornar a veure el bosc, te n'adones de la gràcia del sol,
la bondat de l'aigua, la convivència en llibertat.
El Pont del Diable mira la Natura embadalit, serè, triomfant...
és història i art i sembla que ho sap i s'ho creu.
La Natura és art original, en essència,
també en dependència total i absoluta d'allò que fa o que no fa l'home.
En un moment fugaç, un esquirol rosega pinyes verdes, indiferent, viu,
forma part del paisatge vital de l'indret, com l'espígol i el romaní florit.
En tornar al bosc i sentir olor de fongs,
captar les humitats variades i sensacions primàries,
penso en el plaer total, gairebé únic,
aquell que s'ha de compartir per força... massa plaer per viure'l sol.
Aviat, la Teresa i jo anirem al bosc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada