M'agraden els pobles petits

De Tarragona al sud, Cambrils, Hospitalet, Miami Platja, tot de platges, i avall que fa baixada, la pujada de l'excel•lència. Terres del sud, Ametlla de Mar, Ampolla, tot el Delta, el de l'Ebre, únic, genial, paradís de colors segons l'estació, Deltebre, Camarles, Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, les Cases i Alcanar i a Vinaròs manca gent. Deixem la Nacional 340, entrem, sense parar, província de Castelló, on encara algú enraona en valencià, després menys, cada cop menys. Tots dos decidits cap a Morella, era la base, parada i fonda i llit i, d'allí, arreu... Província de Terol: Cinctorres, La Iglesuela del Cid, Cantavieja, Mirambel, tot un poc més trist, menys verd, gens conreat, només alguna granja de vaques blanques, cavalls, algun ruc, potser algun ramat de cabres i ovelles juntes amb el gos i el pastor, parsimònia i soroll d'esquelles. Alt Maestrat, menys lluït però bon pernil, carns i formatges. Gent de parla simpàtica amb els seus graciosos acabaments en -ico i -ica..

Per l'altre costat, ja per terres valencianes, tots els pobles per on el meu padrí Rafel venia arròs: Xert, Sant Mateu, Catí, Tirig, Albocàsser, Ares del Maestre, poble semblant a Morella, potser menys conservat però també acollidor, més alt (1300 m) i espectaculars vistes i mirades. Pobles de làctics espectaculars: quallada, mató, formatges de tota mena, en diferents graus de curació i sempre amb una qualitat sense dubtes. Bona carn, millor pernil, cecina, també mel de diferents aromes. Terres de brasa i carxofes i postres de llet. Pobles d'esglésies i ermites molt venerades, petits santuaris pels carrers, gent que conserva el respecte pels seus sants i els seus llocs sagrats. Pobles, alguns emmurallats, d'altres situats en immillorables situacions de defensa. Pobles que volen viure i fan de la constància i l'esforç una forma de ser. Benassal, lloc balneari per a la gent del Delta, aigua miraculosa, pau, descans reparador. Forcall, Sorita, poble de mossèn Gabriel, tants anys per les nostres contrades. La Jana i Traiguera, que ens fa gaudir de la seva tradició artesanal fent de la terrissa un tot d'utilitats, altament plàstiques i genialment artístiques.

I de tornada, si us és possible, dineu a Cal Mañá. Després de Morella i el seu entorn, és un bany de mar i sol, vull dir que es fa de dia, que s'obren totes les llums i els sentits s'activen... parlem, tothom dempeus, del menú degustació. I, abans d'entrar a Tarragona, com no, passeu per Ca l'Amadeu, a Vilanova d'Escornalbou. És la consagració definitiva. Després de veure mol i maco, nosaltres sempre ens quedem amb aquests dos llocs, sobretot el darrer... és, perquè m'entengueu, com quan us parlo d'aquelles persones que tenen la condició d'entranyables, doncs... quan és tot el conjunt de fets i persones, estil i qualitat, som a Ca l'Amadeu, un restaurant entranyable. Bon passeig pels pobles i... bon profit!!