Diumenge de Resurrecció

Avui fan la processó de la trobada de Jesús i Maria. És el dia clau de la fe catòlica perquè, com algú va dir, "Si Jesús no ha resucitado, vana es nuestra fe". Recordo i em ve de gust comentar que la meva àvia tal dia com avui ruixava el carrer, escampant l'aigua del poal amb les mans i cantant alguna cosa així com:

        Al•leluia, al•leluia, baixa i puja,
        rateres, ratetes, sortiu del forat
        que el Nostre Senyor ha ressuscitat.

També recordo que tots, bé... la majoria de caçadors del poble, deixaven anar uns trets d'escopeta espectaculars per celebrar la joia de l'esperat retrobament- tot el meu respecte a tots aquells que encara no hem perdut la Fe, la qual cosa vol dir que, malgrat tot, mantenim l'esperança, sobretot, d'un món més just, més raonable, més social, més natural i humà.

Darrer dia al Delta, com sempre, una delícia. Els joves es preparen per marxar a La Sènia i nosaltres dinarem a Tarragona. Potser anirem a veure l'Amadeu i, així, ens acomiadem dels dinarets de vacances i comencem ja a fer bondat i dieta sana a partir de dimarts. La Teresa a l'escola i jo a caminar o a fer bici, segons el temps que faci, i fer anar com cal la planxa i la verdura, els làctics zero i la coca-cola alemanya, també zero total. Ahir vam carregar de taronges, el Pere i la Mar n'han pres unes bosses i nosaltres també. Ara ja comencen a florir els tarongers i l'hort ja fa aquella oloreta que només fa la tarongina del Delta, i si és del meu hort... té aroma de pare, de dolcesa, pura bondat d'un home bo.

Hem dinat a Vilanova d'Escornalbou, a Ca l'Amadeu, tota una institució, on ens tracten d'allò més bé i ens fan sentir gairebé com a casa. Ja som a casa, a Tarragona, amb la meva tele i mirant l'Espanyol i la Real Societat, 2 a 1, de moment, a punt d'acabar la primera part. Els peixets estan bé, els geranis també i es gaudeix d'un silenci i una pau que sona a llar, niu total. La meva taula, butaca, fotos al seu lloc i els ulls que es passegen per les familiaritats habituals. La Teresa ha desfet les bosses de viatge i ara ja és a l'ordinador... no la veig, però la sento, és aquí, sempre és aquí, fins i tot quan no hi és. Diuen que demà plourà... si en tenim ganes anirem a fer una xinadeta, i si no ens ve de gust i fa mala hora farem un dia de pijama i lectura, que estem una mica saturats de quilòmetres i pobles empinats, tot i que ens encanten.

Ahir, el Barça i el Madrid van empatar els seus partits amb el Celta (2-2) i amb el Saragossa (1-1), així que es manté la diferència de tretze punts que encara els portem. A les nou juga l'Atlètic de Madrid i el València i si guanyen els primers fins i tot podrien passar davant del Real Madrid a la classificació. Són les vuit i encara és de dia... aquesta matinada s'ha fet el canvi horari, a les dues hem avançat l'hora... potser una hora més de llum ens anirà bé a tots plegats... llum, més llum, deia Goethe...