Un dia ple d'emocions

Els 115 cardenals amb dret a vot tenen conclave a partir de les cinc de la tarda. Tancats a la Capella Sextina, començaran les votacions, buscant la col•laboració infal·lible de l'Esperit Sant. Tot fa pensar que en les reunions prèvies han fet una boa feina i, ara, ja aniran amb rapidesa i la cosa anirà molt bé. El nou Sant Pare el tenim a tocar. Li desitjo llum i encert per fer de la millor manera la tasca encomanada... no serà fàcil, cal encomanar-lo a Déu, a ell i a tots nosaltres. A tres quarts de nou, i amb un altre ordre i nivell d'esdeveniments, tenim el Barça davant un repte, diguem-li remuntada, d'aquells que t'enlairen o et fan aterrar fent molt mala cara. No serà gens fàcil desfer-se del Milan per més de dos gols.

Per a la tercera emoció, deixo la nostra caminada habitual, avui amb dia mig clos i ventet que sembla més fresquet i que va cap a l'esclat d'aquests propers dies en què, sembla, hi haurà davallada de temperatures amb pluja, vent, onades guapes, etc. Avui la cosa ha anat de xerrades sobre la "mili" (servei militar), una d'aquelles coses que fèiem abans i que a molts els trencava la seguida dels estudis, la feina o d'altres aspectes de la vida, però això sí... t'havies de fer un home, i sembla que per a aquesta realització no hi havia cap invent millor. Hem parlat de què tots vam ser caporals, i jo els he comentat que vaig ser caporal major d'un departament que anomenàvem Extensió Cultural, i la meva tasca consistia en fer classes als soldats que encara no sabien llegir ni escriure. Els meus companys, que havien servit a la marina, parlaven de ports i vaixells, que si a Cadis (la tacita de plata), que si Cartagena, o els ports gallecs i, com no, de la bodega del vaixell... i tots tres, dels berenadors de prop del quarter de torn, on els soldats de tota mena feien els honors i ens fèiem homes, tant... que ens bevíem, fins i tot, tot allò que encara no havíem viscut.

Pel 324 estan fent la roda de premsa posterior al Consell Executiu. Preocupant, per l'endarreriment de molts dels pagaments de la Generalitat: farmàcies, escoles concertades... Lamentable, també, l'afer de la senyora Camacho amb el Director dels Mossos d'Esquadra. Igualment, sembla que les acusacions del diari El Mundo a Mas i Pujol dient que tenien comptes a Suïssa no són demostrables i el Conseller de la Presidència ho compara amb la Inquisició, on un anònim t'acusava i tu havies de demostrar que eres innocent. Busquen embullar per veure si peta la relació CiU i ERC, als quals els caldrà molt de seny... i paciència. Bé, per llogar-hi cadires, per tot plegat.

Crida a la unitat de l'Església durant la missa que precedeix el conclave d'aquesta tarda. Es preveu la primera fumata... Blanca? Veurem...