Això passa quan la Mar no lliura
i s'apropa a rebre la generosa
ració de "mama" i, també,
una mica de "papa" que,
com Terol, és aquí, existeix...
Ja se sap, hi haurà més llum,
més música, més cuina, més tot,
i parlarem de res que no sigui
d'ells i nosaltres, d'aquells que
estimem i ens estimen...
Vindrà el Pere i s'obrirà la porta,
entrarà aire fresc i es veurà encongida
la cortina i, de sobte, un reflex,
una il•lusió, una realitat, una plenitud...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada