A caseta que plou

Plou i fa mala hora. De sortir per allò de l'exercici i la salut, res de res. A caseta que plou, diem al meu poble. Tampoc s'està tan malament, hi ha un silenci total només sobtat per la música amb què l'escola del Serrallo anuncia l'hora d'esbarjo. Ara sí, cridòria habitual: és gol, és fora, te l'has fet en pròpia, mi està o no amiga, i els simpàtic de les bromes, i el que va sol, i tantes i tantes coses que passen a l'hora del pati de l'escola. Nens amb estat pur, com si fossin flors en un jardí, mostrant al món la seva llibertat i bellesa. Professors que controlen i aprenen dels nens i els coneixen millor i, després, els ajuden en el seu desenvolupament progressiu, natural, sistemàtic. Bonic, sí senyor, qualsevol cosa que sona a nens i escola, mestres i pares, em transporta a la nostàlgia del passat, de tota la meva vida, a quaranta-un anys entre campanes i timbres, guixos i pissarres, xiulets i pilotes de totes mides, nens i nenes, sens dubte el millor de tot aquest invent, companys compromesos i competents, personal tot, majoritàriament entregat... escoles, escola, La Salle Reus. Parlar dels nens és sempre un plaer, però algú em va dir una vegada, quan jo en tenia vint i pocs, vull dir d'anys, que parlaria dels nens amb més coneixement i propietat i, evidentment, sentiment, quan fos pare. Suposo que tenia raó, perquè quan un és mestre amb experiència i pare responsable de nens en saps un pou i n'aprens cada dia i gaudeixes de fer-ho.

Diuen que, en la realització d'una persona, s'ha de contemplar allò de plantar un arbre, i jo n'he plantat molts: un albercoquer, un pi, una perera, un llimoner... També s'ha d'escriure un llibre... el podria fer de les memòries o dels articles del meu blog. I, també, s'ha de tenir un fill. En tinc un, un i bo i bé. És prou natural, divertit, sa, sincer, amic dels seus amics i fidel a tot allò que abraça de cor. Es diu Pere i és il•lustrador, diplomat per l'Escola Massana de Barcelona, que és tot un orgull per a l'art del nostre país. Avui és un dia que hem de senyalar amb color de vida, avui el meu fill coneixerà la seva primera feina, amb contracte i horari , implicació i responsabilitat. Serà el primer pas cap a una nova forma de vida, un nou estat, una altra manera d'harmonitzar l'existència establint un ordre de prioritats en les activitats habituals. Haurà de matinar, això sempre va bé, i així podrà tenir més temps lliure a la tarda, on cabrà qualsevol manifestació artística a què el porti la seva creativitat. Bé, trobar una feina amb la que està caient és un regal diví, així que li desitjo puntualitat, rendiment i bona convivència. Sobretot que sigui conseqüent, de consistència lògica, conducta irreprotxable i plenament responsable. Amb tot això n'hi ha prou per ser feliç, i ell s'ho mereix i la seva companya també... i jo i sa mare...