Declivi

Pendent o inclinació d'un terreny, d'una superfície, en relació a un pla horitzontal. Això és el que diu el Diccionari de l'Enciclopèdia de la paraula "declivi". Voldria fer una comparació amb matisos del Barça amb el declivi...

Durant els darrers cinc anys, el Barça, tret d'alguna distracció puntual, mai va estar en un pla horitzontal, més aviat en una línia contínuament ascendent i a la que no es veia sostre, almenys legal, vull dir amb àrbitres neutrals i situacions polítiques al marge. A Mou, que per a mi és un entrenador especulatiu i amanyat, però amb una certa destresa trepa per accedir als cèntims del xeic de torn o del Florentino habitual, tot i tenir un equip fet a cops de talonari, li va costar fins a nou partits (ho vaig comptar) abans no va poder fer un equip que pogués competir amb el Barça de tu a tu. Recordo que ho anava intentant tot amb l'equip de Guardiola: no regant el camp i deixant créixer l'herba perquè la pilota no circulés a ritme de Barça, fitxant a jugadors en pla Rambo com Pepe, Coentrao i altres aprenents avantatjats com Arbeloa o Alonso, ficant-se amb els arbitratges impunement fins condicionar-los amb l'aplaudiment de tota l'Espanya blanca... Fins aquí, correcte, és el que penso, i no hi havia manera, el Barça ho guanyava tot i el seu futbol de toc i tècnica imparable estava en boca de tots, vull dir de tots els amants del bon futbol, no dels afeccionats malalts.

Darrerament, la situació ha canviat una mica. Amb Tito, intentant solidificar alguna variant per trobar un lloc a Cesc, i començant a descobrir que això només funciona quan està tot molt ben engreixat. Amb Roura, una excel•lent persona però que viu pendent del telèfon i del vídeo, vivint tots plegats una situació, possiblement, d'alta tecnologia però mancada de totes aquelles coses que no pot donar la tècnica. No acabo d'entendre el declivi físic actual. Diuen que la preparació està adreçada perquè el màxim rendiment arribi els darrers mesos de competició, que és quan es decideix tot, però és que pel gener sempre passa el mateix, i aquesta davallada afecta totalment el nivell de joc. Sembla que tècnicament hagin perdut, fins i tot, qualitat. Puyol i Xavi no juguen dos partits seguits, Busquets sembla un altre, Messi esporàdic, Valdés, que ha estat immens, es torna boig com un Pepe qualsevol, Tihago inconsistent, i la resta... qui no està fos s'ha quedat sense idees.

Ara, el Barça neda entre onades d'inestabilitat, no ja des d'un pla horitzontal, sinó en clara pendent, sense saber-se ben cert fins a quin fons. El Madrid ens ha guanyat bé, tot i els arbitratges, que tornen a ser "constitucionals", per dir-ho d'una forma que no tothom entendrà... no és així, senyor Pérez Lasa? Contra el Milan pot ser molt trist. Després, possiblement, guanyarem la lliga i, amb el Tito, farem un nou i il•lusionant projecte. Mentre, el riure va per barris i aquest és un món amb un munt de rialles...