No fa mala hora, però ha anat plovisquejant tot el dia... Avui toca Benassal, poble molt conegut a Deltebre on molta gent té el costum d'anar a descansar uns dies després de les festes d'agost. Recordo que fins i tot ma mare i la tieta Susanna van passar uns quinze dies, amb Rafelet i Ricard quan aquests eren petits i estaven desganats. És un poble amb fama de sa, amb bons formatges, llet, carn i, diuen, amb una aigua gairebé miraculosa... la provarem, però sense passar-se que hi ha molta demanda. Bé, tot això és molt bonic, diferent, especial, sa, maco de conèixer i de provar les seves especialitats, però cansat, costerut en excés.
L'estrella d'avui ha estat Ares del Maestrat, molt semblant a Morella però, potser, amb una viabilitat més digestiva. Hem passat prop de Tirig i Albocàsser, pobles dels quals ma mare m'explicava un conte en què, a l'anomenar aquests pobles, tancaves o obries la boca i, aleshores, et queia el formatge i el trampós habitual aprofitava per menjar-se'l. Hem passat per Catí, d'on el meu padrí em portava quallades i algun formatge fresc. Volíem dinar a Sant Mateu, a l'Ermita de la Mare de Déu dels Àngels, preciosa i oberta, però el restaurant estava tancat. Cap problema... pel poble hem llegit Hostal del Cabrit, nom suggerent i atractiu, i li hem fet els honors, que ens ha tornat en escreix: cabridet arrebossat, formatge local i un vi de Les Planes que no és com els nostres però acompanya elegantment tanta distinció.
Després, cap a Morella, on hem arribat plovent a bots i barrals i pels carrers i escales baixaven aigua com si fos un riu tot llis. Demà, darrer dia, anirem a comprar algun producte marca de la zona i algun record. Com cada dia, en arribar a l'hotel, faig una mica de recull del dia i penjo les fotos que hem anat fent durant el dia, vull dir... la Teresa. Ara no plou, toca tònica i descans. Demà pensem anar a dinar a Sant Carles de la Ràpita, a Cal Mañà, i si està tancat... la Ràpita és generosa en llocs com cal. Divendres vindran els joves i ens trobarem, per a un cap de setmana llarg, a Deltebre. Serà una mona amb els que hi som... i amb els pastissets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada