Venats

A casa de la Teresa solien emprar aquest mot en referència a aquelles actituds mono-sistemàtiques amb les quals ens conduïm i recreem algunes persones. La parauleta, que deu venir de "vena", no fa gaire lligam amb el seu dignificat d'inspiració o capacitat creadora, tampoc al vas sanguini que duu la sang des dels capil•lars cap al cor, encara que aquí podríem trobar-li alguna branca de comprensió. Pel poble circula, també, i funciona la paraula "ratxa", "ratxós", per anomenar aquells comportaments gairebé obsessius i d'una certa duració... un és així pel seu caràcter, per la seva forma de conviure i, fins i tot, per la seva forma de menjar... I és per aquí on avui em ve de gust explicar com la Teresa i jo tenim una vena, una ratxa, semblant que ens porta al consum de certs productes alimentaris d'una forma habitual i continuada i, de sobte, deixem de comprar-ne fins que, després d'un temps, els redescobrim i ens reenganxem, i tot això independentment de què siguin productes de temporada o no.

Recordo que l'any passat ens vam entusiasmar amb els espàrrecs verds fets a la planxa, i en vam menjar per un tub fins que, un dia i com si per moments perdessin tota la gràcia, doncs... ni un. També ens ha passat amb les carxofes. Aquest és l'any que n'hem menjat més des què som a Tarragona. Aquí, al no poder-les fer a la brasa, no les apreciàvem gaire. Ara sí, al microones i per complementar qualsevol guisat són exquisides... suposo que aviat s'acabarà la ratxa. Hem augmentat, també, el consum de peix tot coincidint amb els preus més assequibles dels llobarrets i daurades de ració, mida planxa o forn, també de salmó, tot i que aquest és una mica greixós... però ja comencem a notar que la vena trontolla i, segurament, aviat reduirem la marxa peixatera. Fins i tot amb la carn també tenim curioses anades i vingudes. Ahir vam comprar pit de pollastre que feia mil anys que no en menjàvem, quan abans era habitual. Ara, no mengem carn de be per allò del colesterol, tampoc res de porc tret d'una mica de llom de tant en tant. Hem redescobert, també, el plaer de l'entrecot per al cap de setmana.

Però sí, realment, uns vents que ens permetem no controlar ens porten, dintre de les nostres mitjanes possibilitats, cap a ratxes venoses entre productes cada cop més naturals, més frescos i amb menys sucres i greixos, amb més graella i menys paella, amb oli d'oliva amb esprai, reducció de taronges, encara que siguin del meu hort, i làctics zero, com la Coca-Cola de beguda habitual. Tot i això, sempre fem cap a una dieta amb tendència al consum en excés de proteïnes, però també deu ser dins la nostra vena de venats. Bé, no ens oblidem de caminar o fer bici i moure el cor, sobretot per estimar...