A la meva companya Carme Montagut

Déu ha volgut el seu traspàs per definir allò que sempre pensem tots: marxen els bons, els autèntics, els que són l'essència i natura mare, vida i exemple. Gràcies Carme, per compartir amb mi les teves originalitats, les rialles sense malícia, la teva sinceritat, la teva accessibilitat planera i natural. Gràcies per comprendre, callar a cops i assessorar sempre a tots els que érem prop i apreníem. Em plora l'ànima, a més dels ulls. La Carme s'entregava del tot i la seva capacitat d'estimar no li cabia al cor, per això sempre anava de cara. Gràcies Carme, per la teva proximitat.

Feies olor de net i tenies un espai dins el nostre Col•legi La Salle on tothom et mirava, més aviat admirava, per la teva autenticitat. Penso que has tingut una trajectòria professional on la lògica i el sentit comú han estat per damunt d'allò banalment correcte. La joventut aprenia de tu, i els de la teva edat, i fins i tot els més antics, ens recreàvem i et gaudíem, tant en pedagogies actives com en vivències naturals i humanes, de persona total, com has estat sempre.

Avui, uns coloms volen pel Francolí i la teva ànima cap al cel... de la mà dels àngels de la tendresa i la bondat.