dissabte, 23 de març del 2013

Veure-hi clar


Ja no tinc les llàgrimes
que m'entelaven els ulls, sense remei,
tampoc l'alè prenyava el vidre de foscor,
cap núvol enteranyinava el cel...
De sobte, regnava la nitidesa,
un sol emanant, una brillantor profunda.
Veure-hi clar, sense boira espessa,
llum a la nit, claredat d'ulls... tancats,
horitzó sense traves, lliure,
paisatge de Delta, pla i clar, llis, verd...
res s'interposa.
Sempre hi ha un més enllà, més lluny,
sense barreres i amb temps i temps
per veure-hi clar, molt clar, més clar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada