Parlem de la nina d'Inca, el millor somriure de ses illes arrelat a Barcelona. La jove no es fa gran, només creix la seva immensitat de pau i, com la música de corda de suaus aguts i nobles greus, escampa qual rosada matutina, bon viure i tot allò que contribueix a la màxima expressió de la felicitat. El Pere és molt prop de tot aquest bé de Déu i nosaltres, experts en vida i experiència, contemplem embadalits tot l'encert de la seva realització...
Cada any és una confirmació d'esclats definitius i, com la sardana, és una harmonia de totes les danses que es fan i no es desfan...
Parlem de la Mar. Felicitats bonica!!!
D'aixó s'en diu un sogre "collonut"
ResponEliminaFelicitats a la nina de la jubilada de Vilaplana.
Una abraçada!
Dolors